Quantcast
Channel: Cercle Gerrymandering » insiders
Viewing all articles
Browse latest Browse all 4

D’interessos, gens i falsa consciència: la difícil articulació d’un conflicte generacional

0
0

intergeneracional

Article escrit juntament amb Jorge San Miguel i publicat simultàniament en castellà a Politikon.

Un dels temes dels què es parla amb freqüència a Politikon de forma explícita (com aquí i aquí) o implícita, és el conflicte generacional. I una cosa que reapareix una vegada i una altra és la dificultat per articular, no diguem polititzar, aquest conflicte. Per dir-ho d’alguna manera, és com si ens resistíssim a pensar en aquests termes, començant sovint pels propis joves que recolzen polítiques contràries als seus interessos “objectius”. Tot i això, altres eixos i conflictes de grup (esquerra/dreta, centre/perifèria, “l’1%”/”el 99%”…) es perceben, en aparença, amb major facilitat. Per què?

La política es pot entendre de dues maneres. En primer lloc, com un joc d’interessos en el qual uns i altres grups competeixen per aconseguir beneficis (en el sentit més ampli de la paraula) de l’estat. En segon lloc, la política pot ser un joc en el qual es lluita per ideals sobre la societat en la qual es vol viure. Els dos punts de vista estan àmpliament relacionats: al cap i a la fi, tots som més capaços de veure els problemes de la nostra societat si afecten als nostres interessos. Però no són ni molt menys el mateix.

Lluita d’interessos enfront de lluita per ideals

Als acadèmics sempre els ha semblat curiosa la tendència que tenim els humans a no pensar en termes estrictament d’interès personal. Estudi rere estudi ha quedat clar que, en la seva majoria, els ciutadans apliquem criteris morals: som altruistes i repartim els beneficis o renunciem a guanyar res per castigar a qui creiem que no s’està comportant de forma justa. De totes maneres, també ha quedat bastant clar que aquests principis morals estan fortament lligats a tenir consciència de grup. Per exemple, diversos estudis han mostrat que els ciutadans són considerablement més altruistes amb aquells que consideren part del seu grup que amb aquells als quals no consideren que en formin part.

La concepció de grup és, doncs, molt important a la hora d’entendre els interessos que persegueixen els votants. En primer lloc, perquè no té molt sentit lluitar sol contra la resta: és necessari crear aliances amb altres que persegueixin els nostres mateixos objectius. En segon lloc, i potser més important, perquè el grup és el que dicta quins són els interessos que es persegueixen i quins són els privilegis contra els quals es lluita. El grup divideix els interessos que es persegueixen dels que no es persegueixen i dels que es volen combatre.

En aquest sentit, és molt complicat crear consciència de conflicte d’interessos entre diferents generacions perquè es tractaria de crear consciències de grup que creuen els membres d’una família. En un grup de persones entre les quals la solidaritat és (en principi) la norma, com es pot entendre que existeixin conflictes d’interès? Com pot pensar un jove en atur que els seus pares, gràcies als quals ell s’ha educat i menja i dorm sota un sostre cada dia, són els “culpables” de la seva situació? Però encara més important: com ha de percebre a les generacions més grans, a les quals algun dia ell mateix pertanyerà, com el grup d’interès contra el qual lluitar?

Sona extrany, no? Ambdós grups estan massa units, massa relacionats com per desenvolupar la consciència de grup necessària. La consciència de grup es basa en gran part en les percepcions que es té dels members de l’altre grup, com, per exemple, que els membres del grup contrari són molt diferents als propis membres; percepcions molt difícils de desenvolupar quan existeix un contacte tan directe, o quan uns saben que acabaran sent semblats als altres en el futur.

Més fàcil seria, en aquest sentit, articular un conflicte generacional basat en concepcions ideològiques. En una lluita per ideals més que per interessos de grup. Un exemple podria ser el Maig del 68. Al cap i a la fi, lluitar per ideals i no contra els interessos d’altres persones és molt més fàcil. Es té el suport de la “bondat” de les idees que es defensen i, per tant, no hi cap el sentiment de culpa per voler prendre’ls privilegis als altres. És possible que estiguem millor equipats personal i socialment per articular conflictes en termes morals que en termes d’interès.

The kids aren’t alright

El problema és que existeixen possibilitats més prosaiques. A part de la lleialtat de grup i genètica a la família, els joves poden estar descomptant el benestar futur que els oferirà el sistema, bé a través del patrimoni dels seus pares, bé per la seva incorporació a les files dels insidersSeguirien per tant percebent-se a si mateixos com a beneficiaris nets d’un estat de coses que, no obstant, ja no està tan clar que operi a favor seu en cap moment del cicle vital, trencades les velles narratives i acords socials tàcits sobre el “ascens” en jerarquies de l’experiència i el privilegi. En aquest cas, estaríem gairebé temptats de desempolsar la vella tesi marxista de la “falsa consciència”.

D’altra banda, una clau del fenomen polític i cultural que van representar els baby-boomers va ser precisament aquesta condició: ser fills de l’explosió de la natalitat en la postguerra europea, i el pes demogràfic de les generacions de joves que s’incorporaven com una marea a la vida adulta, aportant o exigint maneres noves de relació, de socialització, de consum. Un nou pacte social, en suma. Avui, no obstant, com hem testificat, els joves són un grup minvat i minvant en gairebé totes les societats occidentals. La seva incorporació al mercat i a l’esfera pública està plenament acceptada i ja ni tan sols té el valor de novetat o ruptura que va suposar fa 50, 60 anys. A més, com dèiem, els joves tendeixen a votar menys i a participar menys en política, facilitant el seu “abandonament” pels partits en el que potser sigui un procés d’allunyament que es retroalimenta.

Conceptualment, no hauria de ser difícil lligar el conflicte generacional a assumptes com la igualtat, la justícia o la lluita contra els privilegis. El problema és: com deslligar el discurs de la lluita contra certs privilegis concrets? Com estructurar un missatge així sense denunciar els privilegis que tenen les altres generacions? O el que és el mateix, com articular un discurs generacional potent si no es pot crear una identitat de grup perjudicat entre els joves?

Fotografia: CHRIS_TI_ANE (FLICKR.COM)


Viewing all articles
Browse latest Browse all 4

Latest Images